La col·lecció que presentem aquest mes de desembre, MiMar, la quarta, s’ha anat perfilant entorn d’una peça no gaire de moda, però que sempre ens ha fet el pes, el camafeu. El fet que no sigui una peça gaire vista des de fa bastants anys li dóna una vis atractiva més potent que altres dissenys més utilitzats.
Hem fugit de donar-li al camafeu els sentits tradicionals de marc fotogràfic o relicari, per tractar-ho simplement com un marc summament potent i versàtil que pot emmarcar el concepte que triïs. I el concepte que hem triat ha sigut la vida marina, la fauna marina. D’aqui el nom de la col·lecció: MiMar. Hem triat una sèrie d’animalets molt simpàtics, que hem emmarcat, en relleu, algunes d’argent, altres de porcelana, i algunes, que, per cert, han quedat precioses, pintades a mà amb esmalt vitrificable de forn.
I les maneres de fer bàsiques han sigut variacions entorn de la tècnica de la cera perduda, que hem emprat amb argent, amb porcelana, llautó, i també, per primer cop, bronze, tant pel que respecta al marc del camafeu, com respecte de la peça que emmarca. La combinació de materials tant al fer el camafeu com al fer la peça que emmarca, metall-metall, metall-porcelana, metall-esmalt, ha donat lloc a unes variacions que ens han permès fer una sèrie d’unes trenta peces, pràcticament totes diferents.
Com en les últimes col·leccions, tot i que l’ús dels materials, particularment l’argent, ho faci una mica complicat, hem intentat mantenir un nivell alt de qualitat sense que el preu s’ens en vagi als núvols.
