Aquesta col-lecció de peces de urushi o laca japonesa tradicional, té una prehistoria que s´inicia quan vam començar a admirar exquisites peces fetes amb aquesta técnica en diverses publicacions. Només algunes eren peces de joieria, ja que l´urushi te un recorregut important per l´ acabat de multitud d´objectes de decoració.
Primer vam pasar una fase recreant la fabricació de llàmines de coure que, degudament preparades amb la forma adequada, pintavem i sometiem , amb calor o amb furo o caixa d´humitat, succesives capes d´urushi , algunes d´elles intermitges, especials de manera discontiua per conseguir relleus, per finalment conseguir que per contrast de color sortís el disseny de la peça, amb la lluentor propia de les laques japoneses. Així vam fer alguna peça.
Després, el bon resultat del conjunt fet aplicant l´urushi a malles metàliques, que es pot veure aquí, ens va convencer que teniem entre mans una idea original i no explorada, que tenia moltes possibilitats creatives, i era questió d´analitzar-les.
Ens varem posar a la feina, i amb unes sesions de pluja d´idees, treballant directament amb les malles base , i diverses tenalles i altres eines, així com objectes variats per conseguir formes i volums diferents, vam començar la part de capes de pintura i curat. En aquest punt, vaig quedar-me sense socia, ja que una alèrgia que li produia l´urushi la va convencer de que tenia que prendre distancies d´aquesta fase del treball. Hi ha que dir, que, per sort, l´us del cashew, una altra classe de laca japonesa, ha allunyat aquest problema de producció.
Dins d´aquest punt de la elaboració, també els colors i la seva aparició i desaparició a cop de aplicació de calor de la capa ens van tenir entretinguts. Finalment alguns colors ens van donar prou joc per fugir del negre omnipresent en el mon de la laca japonesa.
Fetes les peces bàsiques, vam entrar en el joc de decorar-les amb coses que fessin de contrapunt. Ens vam sumergir als salons i fires de mineralogía que se solen celebrar a la ciutat, i vam anar trobant diverses coses, pedres semiprecioses, fossils, minerals, i d´altres, amb les quals, a mes de alguna peça original treta del nostre calaix de mals endreços, ens vam dedicar a decorar una per una les creacions. Finalment, es va decidir curosament i peça per peça, de quina forma anaven, si cordó, llarg o curt, collaret, o agulla, per exemple.
Un procés llarg, entretingut, fet amb molta il-lusió, que ha donat el resultat que podeu veure.